En aquesta pàgina explicarem tota la nostre visita a la Fundació Joan Miró. Que ens ha semblat, si ens ha agradat, si ens ha disgustat, que hi hem vist, que hi hem sentit, que hi hem analitzat ... Farem una explicació detallada de tot.
INTRODUCCIÓ
Hem pogut observar com les barreres són qualsevol impediment, trava, dificultat que limita o impedeix accés, utilització, gaudi o interacció de manera digna, còmoda i segura amb l'entorn. L'accessiblitat de les tecnologies de la informació, comunicació i senyalització (TICS) s'han incorporat el Pla Nacional d'Accessibilitat en igualtat de condicions tenint en compte l'accesiblitat a l'urbanisme, vivenda i transport.
Al llarg de la història s'ha donat molta importància a l'accessibilitat a l'etorn físic deixant de banda els altres tipus de barreres. Ho podem veure reflectit en el símbol que fa referència a la "persona amb cadira de rodes”, ja que no aprofunditza si aquell espai està habilitat per totes les barreres.
El fet d’eliminar la discriminació permanent que pateixen les persones amb limitacions auditives, visuals, intel·lectuals o de destresa, afectarà positivament en el futur de tota la població, ja que tard o d’hora tots adquirirem aquestes limitacions.
Per això serà necessari canviar la mentalitat de totes les persones per tal que quan surti un producte o servei al mercat ja sigui accessible per a tothom.
ACCESSIBILITAT A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
Divendres dia 11 de novembre vam visitar la Fundació Joan Miró, situada al Centre d’Estudis d’Art Contemporani, al Parc de Montjuïc, a la ciutat de Barcelona. El nostre objectiu era observar totes aquelles barreres relacionades amb l’accessibilitat de les tecnologies de la informació, comunicació i senyalització (TICS).
Al arribar vam poder observar:
- Un cartell en grans dimensions que fa referència al programa d’activitats que s’està duent a terme a la Fundació.
- A l’entrada, a mesura que ens apropem podem veure CEAC ( Centre d’Estudis d’Art Contemporani ) en lletres de colors i una mica deformades les qual si les veiem de lluny no són observables.
- Els horaris i tarifes indicats a la porta de vidre són molt poc perceptibles. Tot i així, podem observar les icones d’accessibilitat que podem trobar a la Fundació.
Un cop entrem a la recepció:
- Trobem la informació sobre les tarifes situades molt amunt i amb lletra molt petita, la qual cosa limita la visió d’aquesta als infants, a gent amb cadira de rodes i/o amb problemes de vista.
- Ens fixem que tenen disponible noves tecnologies, entre les quals podem destacar el servei d’Audioguia, l’exposició amb guia multimèdia i l’aplicació per a iPhone, que conté la informació pràctica de l’exposició. Tot això està a la disposició d’aquelles persones que tinguin problemes de visió i no puguin entendre els continguts escrits.
- Veiem que no faciliten la informació a una gran majoria de públic estranger, ja que l’escrit està només en tres idiomes
( català, castellà i anglès) diferenciats per tres tonalitats de colors diferents i l’audioguia, en sis idiomes diferents ( català, castellà, anglès, francès, alemany i italià).
A l’interior de la galeria d’art:
- Pel que fa a les parets, eren de color blanc cosa que donava més llum a l’habitació i permetien una bona visió dels quadres. Com a cosa negativa hem trobat que la numeració de les parets eren amb números blancs i era molt dificil distingir-los.
- Les senyalitzacions són visibles, ja que estan situades a la paret a una alçada perceptible. Les lletres i símbols són de mides raonables i els cartells d’emergència estan diferenciats en dos colors: el verd per indicar advertència i el vermell, perill.
- L’espai és molt gran, possibilitant la visió de l’obra des de diferents perspectives a aquelles persones amb mobilitat reduïda.
- Llibres acompanyats d’una lupa i una llum d’escriptori per tal que les persones amb dificultats visuals tinguin facilitats alhora de poder llegir la informació que es presenta.
- Trobem ordinadors amb cascs, pantalla tàctil, en diferents idiomes i un seguit d’activitats educatives dissenyades en relació amb l’exposició Joan Miró, adreçades al públic en general, però les tecles del teclat eren massa dures i la lletra força petita.
- La majoria de les obres d'art estan situades a una alçada inferior, accessible a aquelles persones que per diverses causes han de fer esforços per observar-les. Pel contrari, trobem altres quadres que no estan a l’abast de tothom dificultant la visió d’aquests.
- Les taules on hi havia ordinadors i llibres eren accessibles per gent amb cadira de rodes i a la vegada facilitaven la lectura d’aquests. En canvi, hi havia algunes vitrines força altes que no permetien que una persona amb mobilitat reduïda accedís a la informació.
- Vam poder percebre més d’una maqueta, i com ens parla l’article Tendències del 7 de setembre del 2011: “Els experts en comunicació accessible proposen que es faci servir amb abundància mapes amb relleu i maquetes per on mirar el conjunt que ha vegades és impossible percebre en un edifici de dimensions grans”.
- Al costat de cada quadre hi havia escrit el nom de l’autor i el títol corresponent amb una lletra massa petita que dificultava la lectura.
- Vam trobar a faltar la lectura fàcil, ja que vam observar una llarga explicació sobre la vida de l’autor i la seva obra a cada cambra.
FOLLETÓ I WEB
Tant el folletó com la web ens informen sobre els tres pilars per a un bona accessibilitat:
- Una web i un folletó de fàcil lectura i comprensió.
- Una maqueta.
- I una bona acollida.
Programa d'accessibilitat Joan Miró
El programa està adreçat al públic en general, a grups escolars i a famílies, però també inclou visites, tallers i altres propostes específiques.
- Visites comentades per a persones amb discapacitat visual (màxim 10 persones).
- Visites comentades per a persones amb discapacitat auditiva (en llengua de signes i/o lectura labial) (màxim 15 persones).
També ens informen sobre els tallers, els espectacles pels infants i les activitats interactives online, on es potenciaran l’observació i la creativitat entre altres moltes coses.
Ens proporcionen un programa d’activitats d’acccessibilitat per a persones amb discapacitat visual i auditiva. Alguns exemples d'activitats són:
- Sonar: A través del vidre i captant les vibracions que emet l'habitació sencera, els visitants amb discapacitat auditiva podran veure i copsar el sentit de l'exposició.
- Espectacle infantil amb interpretació en llengua de signes: Tots els espectacles infantils de l'últim diumenge del mes, tindran interpretació en llengua de signes.
PROPOSTES DE MILLORA
Per acabar ens agradaria esmentar algunes propostes de millora respecte els aspectes negatius que hem anat dient anteriorment:
- Respecte l’explicació dels quadres s’haurien de fer amb lletra gran i clara, tenint en compte la distància en la que serà llegida, utilitzant una tipografia comuna i coneguda. per tal que les persones que tinguin una condició de discapacitat visual lleu puguin llegir-la fàcilment.
- Les numeracions de les cambres, en lloc de ser blanques com la paret, haurien de ser d’una altra tonalitat perquè puguessin ser més perceptibles.
- Quant a la il·luminació s’hauria d’evitar la utilització de colors amb una lluentor semblant a la seva saturació o to per tal de millorar l’accessibilitat visual.
- Folletó: Incorporació de Lectura fàcil, ja que creiem que hi ha massa lletra i això dificulta la seva lectura tant en els infants com en les persones amb diversitat funcional.
BIBLIOGRAFIA
Tota la informació que podeu trobar en aquesta pàgina sobre l'anàlisi de l'accessibilitat de la Fundació Joan Miró l'hem extret de :
1. Llibret informatiu : MIRÓ. L'ESCALA DE L'EVASIÓ. Programa d'activitats. Fundació Joan Miró, Barcelona. 16/10/2011 - 18/03/2011.
2. Tríptic: MIRÓ. L'ESCALA DE L'EVASIÓ. Introducció de les obres. Fundació Joan Miró, Barcelona. 16/10/2011 - 18/03/2011.
En aquesta pàgina explicarem tota la nostre visita a la Fundació Joan Miró. Que ens ha semblat, si ens ha agradat, si ens ha disgustat, que hi hem vist, que hi hem sentit, que hi hem analitzat ... Farem una explicació detallada de tot.
INTRODUCCIÓ
Hem pogut observar com les barreres són qualsevol impediment, trava, dificultat que limita o impedeix accés, utilització, gaudi o interacció de manera digna, còmoda i segura amb l'entorn. L'accessiblitat de les tecnologies de la informació, comunicació i senyalització (TICS) s'han incorporat el Pla Nacional d'Accessibilitat en igualtat de condicions tenint en compte l'accesiblitat a l'urbanisme, vivenda i transport.
Al llarg de la història s'ha donat molta importància a l'accessibilitat a l'etorn físic deixant de banda els altres tipus de barreres. Ho podem veure reflectit en el símbol que fa referència a la "persona amb cadira de rodes”, ja que no aprofunditza si aquell espai està habilitat per totes les barreres.
El fet d’eliminar la discriminació permanent que pateixen les persones amb limitacions auditives, visuals, intel·lectuals o de destresa, afectarà positivament en el futur de tota la població, ja que tard o d’hora tots adquirirem aquestes limitacions.
Per això serà necessari canviar la mentalitat de totes les persones per tal que quan surti un producte o servei al mercat ja sigui accessible per a tothom.
ACCESSIBILITAT A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
Divendres dia 11 de novembre vam visitar la Fundació Joan Miró, situada al Centre d’Estudis d’Art Contemporani, al Parc de Montjuïc, a la ciutat de Barcelona. El nostre objectiu era observar totes aquelles barreres relacionades amb l’accessibilitat de les tecnologies de la informació, comunicació i senyalització (TICS).
Al arribar vam poder observar:
- Un cartell en grans dimensions que fa referència al programa d’activitats que s’està duent a terme a la Fundació.
- A l’entrada, a mesura que ens apropem podem veure CEAC ( Centre d’Estudis d’Art Contemporani ) en lletres de colors i una mica deformades les qual si les veiem de lluny no són observables.
- Els horaris i tarifes indicats a la porta de vidre són molt poc perceptibles. Tot i així, podem observar les icones d’accessibilitat que podem trobar a la Fundació.
Un cop entrem a la recepció:
- Trobem la informació sobre les tarifes situades molt amunt i amb lletra molt petita, la qual cosa limita la visió d’aquesta als infants, a gent amb cadira de rodes i/o amb problemes de vista.
- Ens fixem que tenen disponible noves tecnologies, entre les quals podem destacar el servei d’Audioguia, l’exposició amb guia multimèdia i l’aplicació per a iPhone, que conté la informació pràctica de l’exposició. Tot això està a la disposició d’aquelles persones que tinguin problemes de visió i no puguin entendre els continguts escrits.
- Veiem que no faciliten la informació a una gran majoria de públic estranger, ja que l’escrit està només en tres idiomes
( català, castellà i anglès) diferenciats per tres tonalitats de colors diferents i l’audioguia, en sis idiomes diferents ( català, castellà, anglès, francès, alemany i italià).
A l’interior de la galeria d’art:
- Pel que fa a les parets, eren de color blanc cosa que donava més llum a l’habitació i permetien una bona visió dels quadres. Com a cosa negativa hem trobat que la numeració de les parets eren amb números blancs i era molt dificil distingir-los.
- Les senyalitzacions són visibles, ja que estan situades a la paret a una alçada perceptible. Les lletres i símbols són de mides raonables i els cartells d’emergència estan diferenciats en dos colors: el verd per indicar advertència i el vermell, perill.
- L’espai és molt gran, possibilitant la visió de l’obra des de diferents perspectives a aquelles persones amb mobilitat reduïda.
- Llibres acompanyats d’una lupa i una llum d’escriptori per tal que les persones amb dificultats visuals tinguin facilitats alhora de poder llegir la informació que es presenta.
- Trobem ordinadors amb cascs, pantalla tàctil, en diferents idiomes i un seguit d’activitats educatives dissenyades en relació amb l’exposició Joan Miró, adreçades al públic en general, però les tecles del teclat eren massa dures i la lletra força petita.
- La majoria de les obres d'art estan situades a una alçada inferior, accessible a aquelles persones que per diverses causes han de fer esforços per observar-les. Pel contrari, trobem altres quadres que no estan a l’abast de tothom dificultant la visió d’aquests.
- Les taules on hi havia ordinadors i llibres eren accessibles per gent amb cadira de rodes i a la vegada facilitaven la lectura d’aquests. En canvi, hi havia algunes vitrines força altes que no permetien que una persona amb mobilitat reduïda accedís a la informació.
- Vam poder percebre més d’una maqueta, i com ens parla l’article Tendències del 7 de setembre del 2011: “Els experts en comunicació accessible proposen que es faci servir amb abundància mapes amb relleu i maquetes per on mirar el conjunt que ha vegades és impossible percebre en un edifici de dimensions grans”.
- Al costat de cada quadre hi havia escrit el nom de l’autor i el títol corresponent amb una lletra massa petita que dificultava la lectura.
- Vam trobar a faltar la lectura fàcil, ja que vam observar una llarga explicació sobre la vida de l’autor i la seva obra a cada cambra.
FOLLETÓ I WEB
Tant el folletó com la web ens informen sobre els tres pilars per a un bona accessibilitat:
- Una web i un folletó de fàcil lectura i comprensió.
- Una maqueta.
- I una bona acollida.
Programa d'accessibilitat Joan Miró
El programa està adreçat al públic en general, a grups escolars i a famílies, però també inclou visites, tallers i altres propostes específiques.
- Visites comentades per a persones amb discapacitat visual (màxim 10 persones).
- Visites comentades per a persones amb discapacitat auditiva (en llengua de signes i/o lectura labial) (màxim 15 persones).
També ens informen sobre els tallers, els espectacles pels infants i les activitats interactives online, on es potenciaran l’observació i la creativitat entre altres moltes coses.
Ens proporcionen un programa d’activitats d’acccessibilitat per a persones amb discapacitat visual i auditiva. Alguns exemples d'activitats són:
- Sonar: A través del vidre i captant les vibracions que emet l'habitació sencera, els visitants amb discapacitat auditiva podran veure i copsar el sentit de l'exposició.
- Espectacle infantil amb interpretació en llengua de signes: Tots els espectacles infantils de l'últim diumenge del mes, tindran interpretació en llengua de signes.
PROPOSTES DE MILLORA
Per acabar ens agradaria esmentar algunes propostes de millora respecte els aspectes negatius que hem anat dient anteriorment:
- Respecte l’explicació dels quadres s’haurien de fer amb lletra gran i clara, tenint en compte la distància en la que serà llegida, utilitzant una tipografia comuna i coneguda. per tal que les persones que tinguin una condició de discapacitat visual lleu puguin llegir-la fàcilment.
- Les numeracions de les cambres, en lloc de ser blanques com la paret, haurien de ser d’una altra tonalitat perquè puguessin ser més perceptibles.
- Quant a la il·luminació s’hauria d’evitar la utilització de colors amb una lluentor semblant a la seva saturació o to per tal de millorar l’accessibilitat visual.
- Folletó: Incorporació de Lectura fàcil, ja que creiem que hi ha massa lletra i això dificulta la seva lectura tant en els infants com en les persones amb diversitat funcional.
BIBLIOGRAFIA
Tota la informació que podeu trobar en aquesta pàgina sobre l'anàlisi de l'accessibilitat de la Fundació Joan Miró l'hem extret de :
1. Llibret informatiu : MIRÓ. L'ESCALA DE L'EVASIÓ. Programa d'activitats. Fundació Joan Miró, Barcelona. 16/10/2011 - 18/03/2011.
2. Tríptic: MIRÓ. L'ESCALA DE L'EVASIÓ. Introducció de les obres. Fundació Joan Miró, Barcelona. 16/10/2011 - 18/03/2011.
3. Fundació Joan Miró.[ En línia ]. http://fundaciomiro-bcn.org/ . [ Consultat : 14 de novembre del 2011].